Coneix aquest interessant resum sobre Antonio Vivaldi; un creador de més de 700 obres adaptades per a diferents instruments musicals i que han estat escenificades en infinitat de concerts, òperes i reunions socials; no t’ho perdis.
Qui va ser Antonio Vivaldi?
Antonio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Viena; anomenat popularment com “El capellà vermell” i es tracte d’un sacerdot, compositor, organitzador de concerts i violinista del període Barroc; la influència del qual es va estendre ràpidament per tot el continent europeu.
La seva trajectòria va influir directament el naixement de la música instrumental d’altres grans compositors de la talla de Johann Sebastián Bach i el seu geni ciment les bases per al naixement dels concerts i grans òperes teatrals.
Una de les seves obres musicals més destaques va ser una sèrie de concerts creats per a violí anomenada “Les quatre estacions” però a més va tenir en el seu haver grans composicions com l’Ospedale della Pietá; conjunt musical femení, interpretat a la llar de nens abandonats.
Unit a la seva vida musical, realitzo labors de sacerdot catòlic entre els anys de 1703 a 1715 i després entre 1723 fins a 1740.
Va conèixer l’emperador Carles VI del Sacre Impero Romà Germànic; cosa que el porto a traslladar-se fins a Viena a la recerca del seu suport; però lamentablement aquest monarca va morir al cap de poc temps de la seva arribada; raó per la qual Vivaldi va quedar en la pobresa; morint el 28 de juliol de 1741 a tan sols 63 anys; dins d’altes condicions de pobresa.
La seva música assoleixo gran auge a principis del segle XX; recuperant-se moltes de les seves composicions que es trobaven perdudes; algunes de les quals han estat recentment descoberts el 2006.
Totes les seves melodies són interpretades regularment al llarg de tot el món; com és el cas de les seves composicions:
- Les quatre estacions
- Stabat Mater
- Conceto in F minor, op. 8 no.4, RV 297
- Concert per a mandolina La Stravanza
- Nisi dominus
- Llac, concerts per a flauta
- Orlando furiós, concert for two cellos in G minor
- Bajaret, concert per a llaüt en gran
- Credo L´olimpiade
- La Silvia, Nulla in món pau sincera
- Rosmira, concert in B minor fours violins i més.
Durant la cúspide de la seva carrera; va atendre encàrrecs de la reialesa europea i personalitats de la noblesa; sent envestit per l’emperador Carles VI amb el títol de cavaller i rebent juntament amb una medalla d’or; la invitació a visitar Viena.
Però es va conèixer que enfronto igual que altres compositors de la seva època; dificultats econòmiques; a més d’evidenciar moments d’alts baixos en les seves creacions; les que no van ser tan estimades com abans a Venècia.
Això es va deure al fet que els gustos musicals eren ràpidament canviats i algunes de les seves melodies, van ser considerades passades de moda; cosa que porto que les seves composicions fossin adquirides per preus ínfims.
No obstant això, cal ressaltar que la música d’aquest famós compositor va ser innovadora; desenvolupant a les seves creacions una estructura rítmica i formal, estil concert; de manera que va imprimir a moltes de les seves obres vitalitat.
Una cosa del que Antonio Vivaldi s’enorgullia; és que tenia la capacitat de compondre tot un concert de manera més ràpida que el temps utilitzat per un copista a reproduir-lo; però aquesta fúria creadora el porto a reduir la qualitat de les composicions.
Tot i això, les seves sonates instrumentals van ser més conservadora que els seus concerts i les seves creacions, van despertar l’interès de compositors com Bach; qui contemporani amb Vivaldi; de jove estudio la seva obra i s’inspiro per desenvolupar el seu propi talent; transcrivint algunes de les memodies més famoses d’aquest autor.
En síntesi, la ment prodigiosa d’Antonio Vivaldi, va donar vida a 875 obres, classificades com a 70 sonates, 46 òperes i unes 195 composicions vocals; sent les més reconegudes al món, dotze d’elles identificades com “Il cimento dell’armonia i dell’inventione” que hauràs d’escoltar, almenys una vegada a la vida; els que van ser escrits entre els anys de 1723 i 1725.