Saps Què és una simfonia coral? descobreix-ho romanent en la lectura d’aquest article ja que es tracta no sols d’una composició per a orquestres; sinó també, interpretades per solistes, amb un sofisticat funcionament intern i una cridanera arquitectura musical, entre altres coses; no t’ho perdis.
Què és una simfonia coral?
Mitjançant el terme de simfonia coral s’identifica una composició creada per tal de ser interpretada per una orquestra; però que alhora és utilitzada per solistes.
La paraula simfonia prové del llatí symphonia i fa referència a un conjunt de veus o instruments musicals que sonen alhora; seguint un ritme harmoniós.
Usualment les simfonies estan dividides en funció d’estructura i de temps; sent a més interpretades per diferents orquestres; sense límit en la quantitat de músics; doncs aquest element ha estat canviat al llarg de la història.
De fet, moltes han augmentat la quantitat dels seus participants com ho evidenciem en comparar els concerts de Haydn i els de Gustav Mahler; on el primer compte amb una petita orqueta; mentre que el segon, utilitzo centenars de músics.
Sens dubte, molts compositors deuen el seu prestigi, precisament en virtut de la qualitat de les simfonies corals que interpreten les seves obres; sent exemple d’això Wolfgang Amadeus Mozart; així com també Ludwing Van Beethoven.
D’acord amb els analistes i els historiadors; el terme de simfonia coral, es va fer servir per primera vegada a càrrec d’Héctor Berlioz, compositor francès i personalitat destacada del romanticisme; qui va estrenar la seva Simfonia fantàstica l’any de 1830.
Aquest compositor va utilitzar la denominació de simfonia coral, per descriure la seva obra “Roméo et Juliette” en una època durant la qual l’antecessor directe d’aquest terme fos la “Novena Simfonia de Ludwing Van Beethoven” l’exemple del qual va ser seguit i desenvolupat amb obres meravelloses de altres notables compositors com Britten, Mahler, Stravinski i més.
La idea central d’aquest tipus d’identificació va ser mantenir sempre la simfonia coral dins del gènere; fusionant-se en el narracions o elements dramàtics.
Encara més cal destacar que per a finals del segle XVIII, la simfonia coral es va convertir en un dels més valuosos gèneres instrumentals; cosa que enfronto canvis anys més tard en virtut de les obres de Haydn, Beethoven i Mozart, entre d’altres; on la música compto amb absència de text i es va convertir pràcticament en una virtut.
Com a part de les característiques que defineixen una simfonia coral, cal indicar que es tracta d’una obra musical creada tant per a cors, orquestres i per a veus solistes; però en aquest cas sense acompanyament musical.
Són estructurades mitjançant moviment dramatúrgics o àries, amb espais recitatius i cors.
En línies generals, una simfonia coral pots utilitzar un esquema en base a un ràpid moviment inicial, seguit d’un moment lent, un sherzo i tancant amb un final; allò que és igual dins de moltes simfonies instrumentals, però això no és radical; ja que es pot emprar si el compositor ho desitja una estructura de moviment molt diferent.
Bàsicament el text present en una simfonia coral, és el que n’ha permès l’evolució i el que ha portat compaginar en un mateix nivell la música i l’oratòria.
Si observem per exemple la Novena de Beethoven; apreciarem la utilització d’instruments i veus al llarg de tota aquesta composició de manera similar que a la Vuitena Simfonia de Mahler oa la Simfonia dels Salms del prestigiós Stravinski.
Tot i això, cal destacar que hi ha simfonies corals on el cor és qui dóna vida a les melodies sense necessitat d’emprar cap instrument musical com és el cas de les obres Atalanta in Calydon o A Pageant of Human Life de Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica; entre alguns altres.