Coneix aquesta ressenya breu de l’obra d’Òpera: La flauta màgica creada magistralment sota el llibret d’Emanuel Schikaneder i amb l’acampament musical de Wolfgang Amadeus Mozart; dins la qual s’han combinat parts parlades i música; catalogada per comptar amb alts valors artístics per part de la crítica; no te la perdis.
Òpera: La flauta màgica
La flauta màgica va ser la darrera obra escenificada durant la vida de Wolfgang Amadeus Mozart; moment en què comptava amb 35 any i la que va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 dins del Theater auf der Wieden a la ciutat de Viena.
Aquesta òpera va ser dirigida per Mozart; el que va morir dos mesos després d’aquesta data i va ser un singspiel o gènere musical molt proper a l’opereta; que va néixer dins de països de cultura alemanya durant el segle XVIII.
Bàsicament es va tractar d’una òpera popular que va ser cantada en alemany; intercalant-hi part parlades.
El creador del seu llibreter va ser Schikaneder, germà maçó de Wolfgang Amadeus Mozart i qui alhora va interpretar Papageno; mentre que la Reina de la Nit va estar a càrrec de Josepha Hofer, cunyada del compositor i altres intèrprets durant la seva estrena van ser com Tamino Benedikt Schack, Sarastro, Franz Xaver Gerl.
Juntament amb ells Anna Gottlied com a Pamina, Barbara Gerl al paper de Papagena, Johann Joseph Nouseul com a Nonostatos i al personatge d’Orador, Herr Winter.
A més, van acompanyar l’escenificació de l’òpera “La flauta màgica” tres nois, dos sacerdots i dos homes armats.
Cal destacar que d’acord amb els comentaris i l’anàlisi de crítics i historiadors; aquesta òpera va tenir una important influència maçònica, a causa del fet que Mozart, fos un dels fundadors de la lògia maçònica Viena; la que es va denominar “La Beneficiència”.
No obstant això, la maçoneria havia estat prohibida als dominis de l’emperador Josep II, a causa dels conflictes del seu regnat amb els Il·luminats de Baviera; però molts dels ideals d’aquesta òpera estan associats amb la filosofia del moviment cultural i intel·lectual europeu, batejat com la Il·lustració i que va néixer a mitjan segle XVIII; mantenint vigent pràcticament fins a inicis del segle XIX.
L’òpera la flauta màgica és una de les obres presents a la majoria dels repertoris operístics del món, especialment entre els anys des del 2005 al 2010.
Moltes de les seves melodies són reconegudes per cantants populars; especialment el duet escenificat entre Papageno i Papagena o també els parlaments de l’ària; com és el cas de príncep Tamino o “La venjança de l’infern bull al meu cor”.
L’any 1791, Schikaneder, un actor i empresari conegut dins l’àmbit artístic de l’època; sol·licita a Mozart, crear junts una òpera; no obstant això, cap d’ells no gaudia d’una bona ratxa econòmica; però decideixen emprendre aquesta aventura dins els escenaris.
El seu llançament no va mostrar l’èxit esperat; però avui dia es tracta d’una de les obres més representades arreu del món.
Tot i que el seu argument ha estat criticat i discutit per infinitat d’investigadors; uns la veuen com l’escenificació d’un conte de fades; però d’altres consideren que és una guia per a la iniciació maçònica de molts adeptes; sent pràcticament un manual de ritu Zinnendorf; practicat a Alemanya i difós la longitud de tota Àustria.
No obstant això, cal reconèixer que la seva música compta amb magnífiques àries; moltes de les quals compten amb una alta complexitat tècnica; sent exemple d’això la de soprano per a la reina de la nit; on l’artista ha de fer servir tota la seva virtuositat.
D’altra banda, l’òpera de la flauta màgica ha estat sotmesa a diferents adaptacions; algunes famoses com la realitzada per Ludwing van Beethoven o Franz Liszt; que va donar origen al seu popular Adagio Der welcher Wandelt Diese Strasse l’any de 1881, entre d’altres.