Press "Enter" to skip to content

Òpera: La flauta màgica

Coneix aquesta ressenya breu de l’obra d’Òpera: La flauta màgica creada magistralment sota el llibret d’Emanuel Schikaneder i amb l’acampament musical de Wolfgang Amadeus Mozart; dins la qual s’han combinat parts parlades i música; catalogada per comptar amb alts valors artístics per part de la crítica; no te la perdis.

Òpera: La flauta màgica

La flauta màgica va ser la darrera obra escenificada durant la vida de Wolfgang Amadeus Mozart; moment en què comptava amb 35 any i la que va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 dins del Theater auf der Wieden a la ciutat de Viena.

Aquesta òpera va ser dirigida per Mozart; el que va morir dos mesos després d’aquesta data i va ser un singspiel o gènere musical molt proper a l’opereta; que va néixer dins de països de cultura alemanya durant el segle XVIII.

Bàsicament es va tractar d’una òpera popular que va ser cantada en alemany; intercalant-hi part parlades.

El creador del seu llibreter va ser Schikaneder, germà maçó de Wolfgang Amadeus Mozart i qui alhora va interpretar Papageno; mentre que la Reina de la Nit va estar a càrrec de Josepha Hofer, cunyada del compositor i altres intèrprets durant la seva estrena van ser com Tamino Benedikt Schack, Sarastro, Franz Xaver Gerl.

Juntament amb ells Anna Gottlied com a Pamina, Barbara Gerl al paper de Papagena, Johann Joseph Nouseul com a Nonostatos i al personatge d’Orador, Herr Winter.

A més, van acompanyar l’escenificació de l’òpera “La flauta màgica” tres nois, dos sacerdots i dos homes armats.

Cal destacar que d’acord amb els comentaris i l’anàlisi de crítics i historiadors; aquesta òpera va tenir una important influència maçònica, a causa del fet que Mozart, fos un dels fundadors de la lògia maçònica Viena; la que es va denominar “La Beneficiència”.

No obstant això, la maçoneria havia estat prohibida als dominis de l’emperador Josep II, a causa dels conflictes del seu regnat amb els Il·luminats de Baviera; però molts dels ideals d’aquesta òpera estan associats amb la filosofia del moviment cultural i intel·lectual europeu, batejat com la Il·lustració i que va néixer a mitjan segle XVIII; mantenint vigent pràcticament fins a inicis del segle XIX.

L’òpera la flauta màgica és una de les obres presents a la majoria dels repertoris operístics del món, especialment entre els anys des del 2005 al 2010.

Moltes de les seves melodies són reconegudes per cantants populars; especialment el duet escenificat entre Papageno i Papagena o també els parlaments de l’ària; com és el cas de príncep Tamino o “La venjança de l’infern bull al meu cor”.

L’any 1791, Schikaneder, un actor i empresari conegut dins l’àmbit artístic de l’època; sol·licita a Mozart, crear junts una òpera; no obstant això, cap d’ells no gaudia d’una bona ratxa econòmica; però decideixen emprendre aquesta aventura dins els escenaris.

El seu llançament no va mostrar l’èxit esperat; però avui dia es tracta d’una de les obres més representades arreu del món.

Tot i que el seu argument ha estat criticat i discutit per infinitat d’investigadors; uns la veuen com l’escenificació d’un conte de fades; però d’altres consideren que és una guia per a la iniciació maçònica de molts adeptes; sent pràcticament un manual de ritu Zinnendorf; practicat a Alemanya i difós la longitud de tota Àustria.

No obstant això, cal reconèixer que la seva música compta amb magnífiques àries; moltes de les quals compten amb una alta complexitat tècnica; sent exemple d’això la de soprano per a la reina de la nit; on l’artista ha de fer servir tota la seva virtuositat.

D’altra banda, l’òpera de la flauta màgica ha estat sotmesa a diferents adaptacions; algunes famoses com la realitzada per Ludwing van Beethoven o Franz Liszt; que va donar origen al seu popular Adagio Der welcher Wandelt Diese Strasse l’any de 1881, entre d’altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *