Gaudeix d´aquest breu recorregut de la música coral a través de la història; amb la qual cosa s’evidencia que ha estat un gènere present des de l’antiguitat i dins la qual compositors com Bach van fer realitat els seus somnis i passions; no t’ho perdis.
La música coral i la seva presència a la història del món
La música coral és un terme que ha estat utilitzat per designar inicialment cants victoricos; usuals en la litúrgia de les esglésies occidentals o cants gregorians.
Bàsicament es tracta de melodies que són interpretades per un grup de persones en forma dunitat; però els que, al segle XIV, van ser diferenciats dels cants eclesiàstics, a causa de ser monòdics i interpretats per un grup de persones; mentre que els segons es caracteritzaven per tractar-se de música polifònica pròpia de les Esglésies.
Amb el pas dels anys i específicament a partir del segle XV, va ser usual emprar el terme de corall; per designar l’himne eclesiàstic, utilitzat a l’església Luterana; mentre que per al segle XVIII; s’anomenà coral també als cants de les església Protestant.
D’altra banda, de manera similar, es va utilitzar el terme de corall per desinar totes les melodies interpretades mitjançant òrgan i les partitures comunes en aquest cas; amb ritmes senzills i diatònics.
Encara que des del principi el grup de persones que es reunien per cantar no eren identificades com a cor o coral; es tracte de veus humanes que utilitzaven el seu talent per interpretar amb les seves cordes vocals sons harmoniosos tal com els creats mitjançant instruments musicals.
La coral pren forma i apogeu, precisament a Grècia, lloc dins la terra que ha estat escenari de naixement d’infinitat d’art i on la música mitjançant la veu humana va ser utilitzada per adorar els seus déus.
No obstant això, els cors van ser emprats dins de moltes altres cultures com la Indú; amb cants a través dels quals s’adoraven Bahaman o simplement utilitzats per donar a conèixer les històries sobre la creació del món.
De fet, a nacions com l’antiga Egipte; es considerava que la música a càrrec de les corals, era la jerarquia més propera a Faraó i molts dels seus integrants, comptaven amb el rang de parents d’aquest monarca.
Desplaçant-nos fins a Mesopotàmia, observem que l’adoració de déus i astres, sempre va estar íntimament lligada a la música i per tant a les corals; mentre que a la Xina va ser relacionada amb l’ordre harmoniós de l’univers i el món.
Seguint aquest ordre didees; es va considerar a l’antiga Xina que els sons màgics creats mitjançant la veu dels integrants d’una coral; tenien la capacitat d’afectar positivament o negativament la vida d’una persona.
Antigament en moltes civilitzacions, només es permetia cantar els homes, però Mesopotàmia, amb un de les primeres corals de dones; els qui rebien els combatents que arribaven victoriosos després de les guerres; obsequiant-los cants de lloança.
Tot i que les corals van estar fortament lligades a les activitats litúrgiques, durant l’Edat Mitjana; durant els següents segles, van adquirir major polifonia passant per cants profans, misses, motets i altres tipus de compassions.
Va ser usual la presència de cançons profanes a les corts, salons aristocràtics i durant els carnavals; però també el naixement d’excel·lent mestres com Josquin des Prés, Guillaume Dufay, Roland de Lassus i Antoine Brumel, entre molts altres; els qui van ser autors d’obres corals amb contrapuntejos densos.
Per a l’època del barroc sorgeixen corals apassionades i monòdiques; amb creacions de compositors de la talla de Vivaldi, que desenvolupen obres corals a quatre veus o Bach, membre destacat d?una llarga família de músics; expert en improvisar música amb el teclat del clavecí i orgue.