Press "Enter" to skip to content

wscm11 Posts

Òpera: La flauta màgica

Òpera: La flauta màgica

Published gener 3, 2023 by Fanny

Coneix aquesta ressenya breu de l’obra d’Òpera: La flauta màgica creada magistralment sota el llibret d’Emanuel Schikaneder i amb l’acampament musical de Wolfgang Amadeus Mozart; dins la qual s’han combinat parts parlades i música; catalogada per comptar amb alts valors artístics per part de la crítica; no te la perdis.

Òpera: La flauta màgica

La flauta màgica va ser la darrera obra escenificada durant la vida de Wolfgang Amadeus Mozart; moment en què comptava amb 35 any i la que va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 dins del Theater auf der Wieden a la ciutat de Viena.

Aquesta òpera va ser dirigida per Mozart; el que va morir dos mesos després d’aquesta data i va ser un singspiel o gènere musical molt proper a l’opereta; que va néixer dins de països de cultura alemanya durant el segle XVIII.

Bàsicament es va tractar d’una òpera popular que va ser cantada en alemany; intercalant-hi part parlades.

El creador del seu llibreter va ser Schikaneder, germà maçó de Wolfgang Amadeus Mozart i qui alhora va interpretar Papageno; mentre que la Reina de la Nit va estar a càrrec de Josepha Hofer, cunyada del compositor i altres intèrprets durant la seva estrena van ser com Tamino Benedikt Schack, Sarastro, Franz Xaver Gerl.

Juntament amb ells Anna Gottlied com a Pamina, Barbara Gerl al paper de Papagena, Johann Joseph Nouseul com a Nonostatos i al personatge d’Orador, Herr Winter.

A més, van acompanyar l’escenificació de l’òpera “La flauta màgica” tres nois, dos sacerdots i dos homes armats.

Cal destacar que d’acord amb els comentaris i l’anàlisi de crítics i historiadors; aquesta òpera va tenir una important influència maçònica, a causa del fet que Mozart, fos un dels fundadors de la lògia maçònica Viena; la que es va denominar “La Beneficiència”.

No obstant això, la maçoneria havia estat prohibida als dominis de l’emperador Josep II, a causa dels conflictes del seu regnat amb els Il·luminats de Baviera; però molts dels ideals d’aquesta òpera estan associats amb la filosofia del moviment cultural i intel·lectual europeu, batejat com la Il·lustració i que va néixer a mitjan segle XVIII; mantenint vigent pràcticament fins a inicis del segle XIX.

L’òpera la flauta màgica és una de les obres presents a la majoria dels repertoris operístics del món, especialment entre els anys des del 2005 al 2010.

Moltes de les seves melodies són reconegudes per cantants populars; especialment el duet escenificat entre Papageno i Papagena o també els parlaments de l’ària; com és el cas de príncep Tamino o “La venjança de l’infern bull al meu cor”.

L’any 1791, Schikaneder, un actor i empresari conegut dins l’àmbit artístic de l’època; sol·licita a Mozart, crear junts una òpera; no obstant això, cap d’ells no gaudia d’una bona ratxa econòmica; però decideixen emprendre aquesta aventura dins els escenaris.

El seu llançament no va mostrar l’èxit esperat; però avui dia es tracta d’una de les obres més representades arreu del món.

Tot i que el seu argument ha estat criticat i discutit per infinitat d’investigadors; uns la veuen com l’escenificació d’un conte de fades; però d’altres consideren que és una guia per a la iniciació maçònica de molts adeptes; sent pràcticament un manual de ritu Zinnendorf; practicat a Alemanya i difós la longitud de tota Àustria.

No obstant això, cal reconèixer que la seva música compta amb magnífiques àries; moltes de les quals compten amb una alta complexitat tècnica; sent exemple d’això la de soprano per a la reina de la nit; on l’artista ha de fer servir tota la seva virtuositat.

D’altra banda, l’òpera de la flauta màgica ha estat sotmesa a diferents adaptacions; algunes famoses com la realitzada per Ludwing van Beethoven o Franz Liszt; que va donar origen al seu popular Adagio Der welcher Wandelt Diese Strasse l’any de 1881, entre d’altres.

Leave a Comment
Què és una simfonia coral?

Què és una simfonia coral?

Published novembre 4, 2022 by Fanny

Saps Què és una simfonia coral? descobreix-ho romanent en la lectura d’aquest article ja que es tracta no sols d’una composició per a orquestres; sinó també, interpretades per solistes, amb un sofisticat funcionament intern i una cridanera arquitectura musical, entre altres coses; no t’ho perdis.

Què és una simfonia coral?

Mitjançant el terme de simfonia coral s’identifica una composició creada per tal de ser interpretada per una orquestra; però que alhora és utilitzada per solistes.

La paraula simfonia prové del llatí symphonia i fa referència a un conjunt de veus o instruments musicals que sonen alhora; seguint un ritme harmoniós.

Usualment les simfonies estan dividides en funció d’estructura i de temps; sent a més interpretades per diferents orquestres; sense límit en la quantitat de músics; doncs aquest element ha estat canviat al llarg de la història.

De fet, moltes han augmentat la quantitat dels seus participants com ho evidenciem en comparar els concerts de Haydn i els de Gustav Mahler; on el primer compte amb una petita orqueta; mentre que el segon, utilitzo centenars de músics.

Sens dubte, molts compositors deuen el seu prestigi, precisament en virtut de la qualitat de les simfonies corals que interpreten les seves obres; sent exemple d’això Wolfgang Amadeus Mozart; així com també Ludwing Van Beethoven.

D’acord amb els analistes i els historiadors; el terme de simfonia coral, es va fer servir per primera vegada a càrrec d’Héctor Berlioz, compositor francès i personalitat destacada del romanticisme; qui va estrenar la seva Simfonia fantàstica l’any de 1830.

Aquest compositor va utilitzar la denominació de simfonia coral, per descriure la seva obra “Roméo et Juliette” en una època durant la qual l’antecessor directe d’aquest terme fos la “Novena Simfonia de Ludwing Van Beethoven” l’exemple del qual va ser seguit i desenvolupat amb obres meravelloses de altres notables compositors com Britten, Mahler, Stravinski i més.

La idea central d’aquest tipus d’identificació va ser mantenir sempre la simfonia coral dins del gènere; fusionant-se en el narracions o elements dramàtics.

Encara més cal destacar que per a finals del segle XVIII, la simfonia coral es va convertir en un dels més valuosos gèneres instrumentals; cosa que enfronto canvis anys més tard en virtut de les obres de Haydn, Beethoven i Mozart, entre d’altres; on la música compto amb absència de text i es va convertir pràcticament en una virtut.

Com a part de les característiques que defineixen una simfonia coral, cal indicar que es tracta d’una obra musical creada tant per a cors, orquestres i per a veus solistes; però en aquest cas sense acompanyament musical.

Són estructurades mitjançant moviment dramatúrgics o àries, amb espais recitatius i cors.

En línies generals, una simfonia coral pots utilitzar un esquema en base a un ràpid moviment inicial, seguit d’un moment lent, un sherzo i tancant amb un final; allò que és igual dins de moltes simfonies instrumentals, però això no és radical; ja que es pot emprar si el compositor ho desitja una estructura de moviment molt diferent.

Bàsicament el text present en una simfonia coral, és el que n’ha permès l’evolució i el que ha portat compaginar en un mateix nivell la música i l’oratòria.

Si observem per exemple la Novena de Beethoven; apreciarem la utilització d’instruments i veus al llarg de tota aquesta composició de manera similar que a la Vuitena Simfonia de Mahler oa la Simfonia dels Salms del prestigiós Stravinski.

Tot i això, cal destacar que hi ha simfonies corals on el cor és qui dóna vida a les melodies sense necessitat d’emprar cap instrument musical com és el cas de les obres Atalanta in Calydon o A Pageant of Human Life de Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica; entre alguns altres.

Leave a Comment
Resum sobre Antonio Vivaldi

Resum sobre Antonio Vivaldi

Published agost 4, 2022 by Fanny

Coneix aquest interessant resum sobre Antonio Vivaldi; un creador de més de 700 obres adaptades per a diferents instruments musicals i que han estat escenificades en infinitat de concerts, òperes i reunions socials; no t’ho perdis.

Qui va ser Antonio Vivaldi?

Antonio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Viena; anomenat popularment com “El capellà vermell” i es tracte d’un sacerdot, compositor, organitzador de concerts i violinista del període Barroc; la influència del qual es va estendre ràpidament per tot el continent europeu.

La seva trajectòria va influir directament el naixement de la música instrumental d’altres grans compositors de la talla de Johann Sebastián Bach i el seu geni ciment les bases per al naixement dels concerts i grans òperes teatrals.

Una de les seves obres musicals més destaques va ser una sèrie de concerts creats per a violí anomenada “Les quatre estacions” però a més va tenir en el seu haver grans composicions com l’Ospedale della Pietá; conjunt musical femení, interpretat a la llar de nens abandonats.

Unit a la seva vida musical, realitzo labors de sacerdot catòlic entre els anys de 1703 a 1715 i després entre 1723 fins a 1740.

Va conèixer l’emperador Carles VI del Sacre Impero Romà Germànic; cosa que el porto a traslladar-se fins a Viena a la recerca del seu suport; però lamentablement aquest monarca va morir al cap de poc temps de la seva arribada; raó per la qual Vivaldi va quedar en la pobresa; morint el 28 de juliol de 1741 a tan sols 63 anys; dins d’altes condicions de pobresa.

La seva música assoleixo gran auge a principis del segle XX; recuperant-se moltes de les seves composicions que es trobaven perdudes; algunes de les quals han estat recentment descoberts el 2006.

Totes les seves melodies són interpretades regularment al llarg de tot el món; com és el cas de les seves composicions:

  • Les quatre estacions
  • Stabat Mater
  • Conceto in F minor, op. 8 no.4, RV 297
  • Concert per a mandolina La Stravanza
  • Nisi dominus
  • Llac, concerts per a flauta
  • Orlando furiós, concert for two cellos in G minor
  • Bajaret, concert per a llaüt en gran
  • Credo L´olimpiade
  • La Silvia, Nulla in món pau sincera
  • Rosmira, concert in B minor fours violins i més.

Durant la cúspide de la seva carrera; va atendre encàrrecs de la reialesa europea i personalitats de la noblesa; sent envestit per l’emperador Carles VI amb el títol de cavaller i rebent juntament amb una medalla d’or; la invitació a visitar Viena.

Però es va conèixer que enfronto igual que altres compositors de la seva època; dificultats econòmiques; a més d’evidenciar moments d’alts baixos en les seves creacions; les que no van ser tan estimades com abans a Venècia.

Això es va deure al fet que els gustos musicals eren ràpidament canviats i algunes de les seves melodies, van ser considerades passades de moda; cosa que porto que les seves composicions fossin adquirides per preus ínfims.

No obstant això, cal ressaltar que la música d’aquest famós compositor va ser innovadora; desenvolupant a les seves creacions una estructura rítmica i formal, estil concert; de manera que va imprimir a moltes de les seves obres vitalitat.

Una cosa del que Antonio Vivaldi s’enorgullia; és que tenia la capacitat de compondre tot un concert de manera més ràpida que el temps utilitzat per un copista a reproduir-lo; però aquesta fúria creadora el porto a reduir la qualitat de les composicions.

Tot i això, les seves sonates instrumentals van ser més conservadora que els seus concerts i les seves creacions, van despertar l’interès de compositors com Bach; qui contemporani amb Vivaldi; de jove estudio la seva obra i s’inspiro per desenvolupar el seu propi talent; transcrivint algunes de les memodies més famoses d’aquest autor.

En síntesi, la ment prodigiosa d’Antonio Vivaldi, va donar vida a 875 obres, classificades com a 70 sonates, 46 òperes i unes 195 composicions vocals; sent les més reconegudes al món, dotze d’elles identificades com “Il cimento dell’armonia i dell’inventione” que hauràs d’escoltar, almenys una vegada a la vida; els que van ser escrits entre els anys de 1723 i 1725.

Leave a Comment
Breu recorregut de la música coral a través de la història

Breu recorregut de la música coral a través de la història

Published octubre 16, 2021 by Fanny

Gaudeix d´aquest breu recorregut de la música coral a través de la història; amb la qual cosa s’evidencia que ha estat un gènere present des de l’antiguitat i dins la qual compositors com Bach van fer realitat els seus somnis i passions; no t’ho perdis.

La música coral i la seva presència a la història del món

La música coral és un terme que ha estat utilitzat per designar inicialment cants victoricos; usuals en la litúrgia de les esglésies occidentals o cants gregorians.

Bàsicament es tracta de melodies que són interpretades per un grup de persones en forma dunitat; però els que, al segle XIV, van ser diferenciats dels cants eclesiàstics, a causa de ser monòdics i interpretats per un grup de persones; mentre que els segons es caracteritzaven per tractar-se de música polifònica pròpia de les Esglésies.

Amb el pas dels anys i específicament a partir del segle XV, va ser usual emprar el terme de corall; per designar l’himne eclesiàstic, utilitzat a l’església Luterana; mentre que per al segle XVIII; s’anomenà coral també als cants de les església Protestant.

D’altra banda, de manera similar, es va utilitzar el terme de corall per desinar totes les melodies interpretades mitjançant òrgan i les partitures comunes en aquest cas; amb ritmes senzills i diatònics.

Encara que des del principi el grup de persones que es reunien per cantar no eren identificades com a cor o coral; es tracte de veus humanes que utilitzaven el seu talent per interpretar amb les seves cordes vocals sons harmoniosos tal com els creats mitjançant instruments musicals.

La coral pren forma i apogeu, precisament a Grècia, lloc dins la terra que ha estat escenari de naixement d’infinitat d’art i on la música mitjançant la veu humana va ser utilitzada per adorar els seus déus.

No obstant això, els cors van ser emprats dins de moltes altres cultures com la Indú; amb cants a través dels quals s’adoraven Bahaman o simplement utilitzats per donar a conèixer les històries sobre la creació del món.

De fet, a nacions com l’antiga Egipte; es considerava que la música a càrrec de les corals, era la jerarquia més propera a Faraó i molts dels seus integrants, comptaven amb el rang de parents d’aquest monarca.

Desplaçant-nos fins a Mesopotàmia, observem que l’adoració de déus i astres, sempre va estar íntimament lligada a la música i per tant a les corals; mentre que a la Xina va ser relacionada amb l’ordre harmoniós de l’univers i el món.

Seguint aquest ordre didees; es va considerar a l’antiga Xina que els sons màgics creats mitjançant la veu dels integrants d’una coral; tenien la capacitat d’afectar positivament o negativament la vida d’una persona.

Antigament en moltes civilitzacions, només es permetia cantar els homes, però Mesopotàmia, amb un de les primeres corals de dones; els qui rebien els combatents que arribaven victoriosos després de les guerres; obsequiant-los cants de lloança.

Tot i que les corals van estar fortament lligades a les activitats litúrgiques, durant l’Edat Mitjana; durant els següents segles, van adquirir major polifonia passant per cants profans, misses, motets i altres tipus de compassions.

Va ser usual la presència de cançons profanes a les corts, salons aristocràtics i durant els carnavals; però també el naixement d’excel·lent mestres com Josquin des Prés, Guillaume Dufay, Roland de Lassus i Antoine Brumel, entre molts altres; els qui van ser autors d’obres corals amb contrapuntejos densos.

Per a l’època del barroc sorgeixen corals apassionades i monòdiques; amb creacions de compositors de la talla de Vivaldi, que desenvolupen obres corals a quatre veus o Bach, membre destacat d?una llarga família de músics; expert en improvisar música amb el teclat del clavecí i orgue.

Leave a Comment